El tema de la setmana
Qui perd les botigues, perd les paraules
La reculada del comerç tradicional té una derivada invisible: la pèrdua del vocabulari associat a determinades botigues i oficis. Els establiments de sempre eren l'espai on el nom de certes coses es transmetia de generació en generació. Si les botigues tanquen, qui preservarà i transmetrà aquests mots?
Diana Argelich
A la classe d’història d’un institut, la mestra escriu unes paraules a la pissarra i demana als alumnes que les busquin al diccionari —en la versió paper, tota una relíquia. Els adolescents, obedients —també reducte d’una altra època—, ho fan. Tot seguit, els convida a llegir-ne la definició en veu alta. I així, un per un, substantius i verbs comencen a voletejar per l’aula com una bandada d’estornells desorientats: gafet, biaix, passamaner, paper d’estrassa, embastar, esfilagarsar…
La indiferència en la cara dels joves es va transformant en perplexitat i desconcert; alguna, fins i tot en torbació. Un pregunta si això és català, una altra dubta si esfilagarsar està ben escrit i un últim etziba que a casa seva això no s’ha dit mai.
—Són paraules que, fins no fa pas gaire, se sentien al carrer, a les cases, a les botigues… —els respon la mestra—. Pertanyen a un món que aviat apareixerà en aquests llibres —diu mig en broma, mig seriosament, mentre assenyala el manual d’història.
Sona la campana i, en qüestió de segons, l’aula queda buida. A la pissarra, les paraules que els estudiants han llegit per primera vegada i qui sap si per última es pregunten per a quantes generacions més tindran sentit.
Aquest món que descriu la mestra vivia en comerços, i dels comerços sí que en tenim dades: entre el 2016 i el 2024, Barcelona va perdre una de cada quatre drogueries i merceries, i de les últimes ja n’hi ha menys de dues-centes a la ciutat. No són les úniques; segons l’últim cens de l’Ajuntament de Barcelona, també les sabateries i botigues de pell, les peixateries o les botigues d’ous i aviram estan travessades per un destí semblant.
El foc del debat social i quotidià se sol revifar cada vegada que apareix la notícia del tancament d’un d’aquests establiments, com va passar a la Vila de Gràcia amb la Ferreteria Camps, al febrer, després de més de 90 anys d’activitat, o amb la merceria Tarragona, a finals de juny, després de 109. Un debat que oscil·la entre l’anàlisi de…
Intentar esquivar el mur de pagament té premi: una exclusiva mundial escrita en el millor llatí del segle I:
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Sed quis dui vestibulum massa rhoncus luctus in eget ex. Mauris et scelerisque lorem, in tempus libero. Nam blandit sapien nisl, non porttitor diam finibus at. Nunc maximus congue orci, et venenatis mauris gravida id. Phasellus ac metus iaculis est scelerisque facilisis. Proin eget sodales nunc. Ut volutpat non justo vitae consectetur. Donec rhoncus faucibus urna, id hendrerit erat hendrerit eu.
