Encara hi som a temps
Manifest fundacional
de Pròxima Estació
Hem triat l'ou com balla per a il·lustrar el manifest fundacional perquè hi veiem un símbol de la resiliència històrica de Barcelona. Igual que l'ou, que si calgués aguantaria dalt de l'aigua eternament, la nostra ciutat ha resistit i superat sempre totes les dificultats. I, si els barcelonins volem, ho continuarà fent. També per aquest motiu, hem batejat l'empresa editora de Pròxima Estació com a Loucomballa SL.
Un monstre de molts caps s’està menjant Barcelona. La pressió turística i el joc del Monopoly immobiliari impacten en el comerç, en l’habitatge, en la llengua, en les relacions socials i, en definitiva, en els projectes de vida dels barcelonins. Cada dia ens costa més reconèixer la ciutat.
Molts barcelonins ho viuen amb un sentiment de despossessió i tristesa. La Barcelona que estimem es desfà davant dels nostres ulls, i tenim la temptació de caure en el desànim perquè percebem que els interessos que operen a la ciutat són massa poderosos, que no s’hi podrà fer res.
Però la pròxima estació de la ciutat no té per què ser una distopia. La batalla d’una Barcelona democràtica, i per tant vivible, encara es pot guanyar. La ciutat és plena d’idees, talent i energia positiva. Bull, i no es resigna. Ho demostra el debat creixent sobre el turisme, l’habitatge, el comerç, la llengua. I ho demostra també una malla associativa que no té cap altra capital a Europa: grups de cultura popular, ateneus, casals, esplais i caus, associacions de veïns i de tota mena, plataformes reivindicatives, festes majors, centres excursionistes, clubs de lectura, de teatre, de ball… Milers d’iniciatives senzilles i autèntiques, fetes des de l’arrelament i la voluntat de viure en comú.
Des d’aquesta mateixa voluntat d’arrelament i de vida en comú, hem creat Pròxima Estació. Volem ser-hi fent allò que sabem fer, un mitjà de comunicació. Mirarem d’ajudar informant, analitzant amb rigor, oferint eines útils d’interpretació, posant el dit a la nafra quan calgui, controlant el poder públic i privat de la ciutat, explicant històries, generant comunitat. Ajudarem, però també necessitarem ajuda: subscriptors que ens empenyin a créixer i a fer-ho cada cop millor.
Farem ciutat amb optimisme i sense deixar-nos vèncer pel derrotisme, però dient les coses clares i assenyalant, sempre que calgui, els responsables de la situació actual. Volem viure a Barcelona. Nosaltres, els nostres fills i els nostres nets. Volem una ciutat pensada per als que hi som sempre, no per als que hi venen quatre dies, o quatre mesos, i no tornaran mai més.
Als impulsors de Pròxima Estació ens enorgulleix que Barcelona sigui una ciutat oberta i admirada al món, però si el preu que hem de pagar per aquesta admiració és la pèrdua d’identitat, la massificació turística, la destrucció del teixit comercial, l’expulsió dels nostres barris i la regressió galopant de la llengua, simplement no estem disposats a pagar-lo.
Som un mitjà finançat únicament pels lectors. Renunciem de forma conscient a la publicitat i a les subvencions, per alliberar-nos de qualsevol mena de pressió o d’autocensura. Ens comprometem radicalment amb la Declaració Universal dels Drets Humans: això vol dir, entre d’altres coses que quan toqui mossegar, mai mossegarem cap a baix, senyal de covardia. Sempre ho farem cap a dalt.
Som un mitjà en català, perquè aquesta és la llengua pròpia, històrica i distintiva de la ciutat, sense la qual Barcelona no seria Barcelona. No ens resignem a la residualització, el català ha de ser la llengua comuna i d’integració dels nouvinguts a la ciutat. La llengua primera d’una Barcelona que assumeix sense complexos la capitalitat d’un país que es diu Catalunya.
I som, també, una comunitat de persones. De ciutadans que volem canviar les coses.
No ens posem límits. Pròxima Estació serà tan gran i influent com vulguin els nostres subscriptors. A més ingressos, més i millors continguts i col·laboradors, més formats, més lectors, més influència i, sobretot, més capacitat d’obligar els poders públics, i els privats, a rectificar el model de ciutat. Ho fem plegats? Encara hi som a temps de guanyar.
