Tots els butlletins

L'ajuntament ha canviat el seu logotip, reduint-lo a la paraula "Barcelona". Què hauríem dit si fa unes dècades, governant qui governava, la Generalitat hagués signat a tot arreu "Catalunya"?

L'empresa Mémora (Grup Catalana Occident) pràcticament monopolitza els serveis funeraris de Barcelona, que fa trenta anys eren públics. Morir a la ciutat pot arribar a costar més de 7.000 €.

Un quart d'hora escàs de metro separa els dos barris amb l'esperança de vida més alta i més baixa de Barcelona: Pedralbes i la Marina del Prat Vermell. Hem fet el trajecte.

En 600 metres a la rodona de la Borsa de Barcelona no hi ha cap fruiteria, però sí desenes de centres d’estètica: una fotografia extrema d’un canvi comercial que s’estén per la ciutat.

70.000 persones han omplert Palma en una manifestació històrica sota el lema "Menys turisme, més vida". L'anàlisi de la situació a Mallorca il·lumina el debat turístic, i ens diu moltes coses de com pot acabar Barcelona si no rectifica el rumb.

Barcelona no para de guanyar habitants mentre perd residents de tota la vida. Les dades demostren que els llaços comunitaris i les interaccions entre veïns s'estan afeblint a gran velocitat. Cada cop més gent –de sempre o nouvinguda– se sent sola a la gran ciutat.

L'enquesta electoral municipal publicada fa uns dies oferia només dades en brut que feien necessari calcular què poden fer els indecisos i ponderar per record de vot. Un cop fet això, l'escenari que s'albira és més plural, però amb dos aspirants clars.

Tres megaoperacions hoteleres recents a Sant Adrià de Besòs (PSC) demostren que qualsevol política de control turístic a Barcelona (PSC) és paper mullat si no s’amplia a l’àmbit metropolità. 

Les altes temperatures s'emporten centenars de vides cada any a Barcelona, especialment als barris pobres. És ja un problema de primera magnitud, que s'agreuja per l'augment de la calor i per decisions de l’estat contra les lleis catalanes.

Barcelona és l’única de les gran aglomeracions urbanes d’Europa que és capital d’una llengua no estatal i minoritzada. Un cas extraordinari que obliga a tenir en compte l’impacte lingüístic de qualsevol decisió sobre el model de ciutat.

Barcelona tindrà un Museu Thyssen en un dels xamfrans més emblemàtics de la ciutat. L’operació interessa, i molt, als actors privats que l’han impulsat –t’expliquem per què–, però presenta dubtes quan s’analitza des de l’interès general.

Falta un any per les eleccions municipals i l'extrema dreta ja maniobra perquè la inseguretat i la immigració centrin la campanya. Si ho aconsegueixen, tindran molt de guanyat, però les dades evidencien que les preocupacions principals giren encara entorn l'habitatge.