Tots els butlletins

Hi ha una escola al Raval que fa allò que la gran majoria d'escoles de Barcelona no aconsegueixen: aplica la immersió i els infants (de 34 nacionalitats diferents) parlen català entre ells. Com s'ho fa? És exportable a tot el sistema? Hi hem anat i t'ho expliquem.

Set empreses diferents ofereixen a Barcelona bicicletes compartides privades, un servei que pràcticament només fan servir els turistes. Ara, l'Ajuntament els vol retirar les llicències. Què hi ha realment en joc en aquest debat?

En el cas de Barcelona, l'1 d'octubre de 2017, o els fets d'Urquinaona de 2019, no són només episodis del procés independentista. Són també una manifestació més de la història de revoltes, bullangues, revolucions i desobediències que defineixen el caràcter de la ciutat. La història és tossuda, i els barcelonins, encara més.

A primera hora, a la platja de Barcelona, el turista de borratxera acaba la nit i l'expat esportista tot just comença el dia. Hem baixat a la sorra per entendre qui i com fa servir el litoral de la ciutat per posar-se en forma i socialitzar.

Per la durada, per la crueltat i per les conseqüències polítiques i urbanes encara vigents, el setge de Barcelona de 1713-14 és un cas únic a Europa, però el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) no sembla tenir massa interès a explicar-ho. A les ruïnes del Born, la memòria històrica pateix.

L'ajuntament ha canviat el seu logotip, reduint-lo a la paraula "Barcelona". Què hauríem dit si fa unes dècades, governant qui governava, la Generalitat hagués signat a tot arreu "Catalunya"?

Un quart d'hora escàs de metro separa els dos barris amb l'esperança de vida més alta i més baixa de Barcelona: Pedralbes i la Marina del Prat Vermell. Hem fet el trajecte.

En 600 metres a la rodona de la Borsa de Barcelona no hi ha cap fruiteria, però sí desenes de centres d’estètica: una fotografia extrema d’un canvi comercial que s’estén per la ciutat.

70.000 persones han omplert Palma en una manifestació històrica sota el lema "Menys turisme, més vida". L'anàlisi de la situació a Mallorca il·lumina el debat turístic, i ens diu moltes coses de com pot acabar Barcelona si no rectifica el rumb.

Barcelona no para de guanyar habitants mentre perd residents de tota la vida. Les dades demostren que els llaços comunitaris i les interaccions entre veïns s'estan afeblint a gran velocitat. Cada cop més gent –de sempre o nouvinguda– se sent sola a la gran ciutat.

L'enquesta electoral municipal publicada fa uns dies oferia només dades en brut que feien necessari calcular què poden fer els indecisos i ponderar per record de vot. Un cop fet això, l'escenari que s'albira és més plural, però amb dos aspirants clars.