Tots els butlletins

Tres megaoperacions hoteleres recents a Sant Adrià de Besòs (PSC) demostren que qualsevol política de control turístic a Barcelona (PSC) és paper mullat si no s’amplia a l’àmbit metropolità. 

Les altes temperatures s'emporten centenars de vides cada any a Barcelona, especialment als barris pobres. És ja un problema de primera magnitud, que s'agreuja per l'augment de la calor i per decisions de l’estat contra les lleis catalanes.

Barcelona és l’única de les gran aglomeracions urbanes d’Europa que és capital d’una llengua no estatal i minoritzada. Un cas extraordinari que obliga a tenir en compte l’impacte lingüístic de qualsevol decisió sobre el model de ciutat.

Barcelona tindrà un Museu Thyssen en un dels xamfrans més emblemàtics de la ciutat. L’operació interessa, i molt, als actors privats que l’han impulsat –t’expliquem per què–, però presenta dubtes quan s’analitza des de l’interès general.

Falta un any per les eleccions municipals i l'extrema dreta ja maniobra perquè la inseguretat i la immigració centrin la campanya. Si ho aconsegueixen, tindran molt de guanyat, però les dades evidencien que les preocupacions principals giren encara entorn l'habitatge.

Només a Barcelona, cada any centenars de milions d'euros que haurien d'anar a estalvi i consum, dinamitzant l'economia, van a les mans dels rendistes. Hem fet els números, i els perjudicats pels preus no són només els llogaters, sinó també els empresaris productius.

L’informe Fènix ens alerta que Catalunya i la seva gent s’empobreixen, i que els governs subvencionen opacament sectors que empenyen els salaris cap a baix, com el turisme. És aliena Barcelona a aquesta tendència? Ho analitzem.

El relat oficial diu que l’ampliació del Prat és imprescindible per la competitivitat de l’economia catalana. Però els incentius d’AENA no tenen res a veure amb això. T’expliquem com s’ho miren els accionistes del gegant aeroportuari.